Els orígens del carboneig són ben llunyans

Des de la prehistòria, el foc ha tingut diverses utilitats i l'home ja prenia fustes i les carbonitzava per a fondre metalls

Als segles XVIII i XIX es passa de l’activitat artesanal a una producció industrial, provocant que el carbó vegetal fos importantíssim pel desenvolupament de l’economia i del comerç, especialment a la zona del Montseny.

Al s. XX amb l’aparició de l’electricitat, el gas butà i els derivats del petroli, va fer que la producció del carbó caigués en picat.

S’organitzaven en grups de 3 o 4 persones, on una d’elles era el mestre, que era qui tractava amb els comerciants.

Per fer una carbonera s’utilitzaven troncs d’alzina apilats en forma semiesfèrica que cobrien amb bruc, arboç o branques d’alzina. Un cop posat ho tapaven amb terra humida i hi deixaven un forat al cim anomenat “ull” o “xemeneia”.

A través de l’ull anaven controlant la lenta combustió de la carbonera, i si calia, obrien uns petits forats al voltant per controlar-la més bé.

Mica en mica, la llenya de l’interior s’anava consumint i donava pas al preuat carbó.

Al poble de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), cada dos anys es celebra la Festa de la Carbonera, organitzada per l’Associació El Sui de Festes i Tradicions. Una festa entre febrer i març que dura aproximadament un mes i on es pot veure tot el procés de construcció, encesa i recollida del carbó.